Hola a tothom!!!
Ara es el Xavi el que escriu, el blogger s'ha pres un dia de vacances merescudes!!!!!
Ara molts de vosaltres estareu esperant a que demà la segona tongada de intentar el cim del Aconcagua es porti a terme, pero he de dir que no serà posible!!!!!No es per ganes ni per dies, pero desprès de mirar la meteo que ens esperava aquets dies, la millor decisió era sortir d'allà lo mès ràpid posible, ara detallaré una mica el día d'atac......
Vam sortir a les 5:30 del Campamento Berlin, feia fred i ventava una mica, cosa que feia que la sensació de fred fos mès gran.....L'Anna pobreta per problemes menstruals desde bon começament les cames no li anaven, i l'Edu i jo per problemes amb el fred als peus!
S'ha de dir les ganes de l'Anna de continuar cap a dalt, de la determinació de l'Edu i també de la meva!!
Jo vaig ser el primer en fer mitja volta, tenia moltes forçes, estava molt ben aclimatat, pero la meva "experiència" em va dir que havia de fer mitja volta si no volía quedarme sense dits!!!!!Així que no ho vaig dubtar en cap moment, ho portava molt clar, ja anava mentalitzat desde barcelona. I ben orgullós estic, se que en part vaig ajudar a aconseguir el cim, vaig obrir una porta a la resta ( Anna i Edu ) per fer mitja volta!!!
Pero va ser un éxit, el cim es va aconseguir i tots estem bé!
Ara comença una nova aventura i ens anirem a Bariloche a descobrir nous mons, llocs que us mostrarem a tots en imatges, i en paraules quan ens veiem!!
Una abraçada a tots i moltes moltes moltes moltes gràcies pels anims ;)
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
12 comentarios:
Gent de cingles, des de l'ordinador del costat... Moltes gràcies per haver-me ajudat a pujar a l'aconcagua!!!!!
Au per poder formar part de un equip de gent mol gran jaume moltes felicitats de veritat esem mol contents per la vostra gesta una abraçada molt gran noiii
Pit i collons jajajaja
Gracies a tots per la vostra determinació i la vostra força a l'hora de fer una expedició exitosa!! Gracies per fer CIM i Gràcies per la renuncia a l'hora de valorar les forçes de cadascú. Les grans gestes es fan amb força, seny i també renuncies d'alguns en favor de TOTS! També nosaltres que us seguim en tot moment.
BE per l'èxit de tota l'expedició i pel CIM que heu fet.
Una abraçada molt especialment a l'Anna. Estic molt orgullós del que has fet.Gracies!!!
Josep
Buffaaaaaa...
Quin dia més dur, el de l'atac al cim... tot i el fred que feia i el vent que ja feia un parell de dies que anava desgastant les forces, tots estavem molt animats, ens trobavem be i no teniem cap problema d'aclimatació!
Estic molt contenta d'haver-hi participat i tot i que com diu el Xavi em va costar, tots plegats vam pendre les decisions correctes. Has d'estar al 100% per poder aconseguir el cim. Estic molt feliç que el Jaume i el Carles hagin aconseguit fer cim!! Estaven molt forts i s'hi van esforçar de valent! Gràcies a ells l'expedició ha estat un èxit! Pels 3 que vam tirar endarrera, ha estat un gran consol.
Moltes gràcies per tot el suport rebut.. ara a mirar altres hortizons!!
Una forta abraçada.. en especial als meus dos angelets!!!!
Madre mía!!! No me parece que aquí la peña se justifica por haber llegado o no a la cima. Pero hombre, eso es totalmente innecesario, joder que aquí el que más y el que menos sabe lo que uno se juega en las montañas, que aunque los nuevos Darwinistas digan que en la evolución del hombre, en el punto concreto en el que nos encontramos, los pelos de la cabeza y el dedo pequeño del pie ya no nos son necesarios, joder!!! que debe ser muy duro no tener un puto lugar en el pie donde se te acumule la pelusilla de los calcetines. Así que fuísteis a subir una montaña, unos llegaron hasta arriba, otros prefirieron hacer las fotos desde más abajo por amortizar el hecho de haberse pasado a la tecnología digital, y abajo, y ya en el campamento base, las risas os las hechais los cinco juntos, con todas las partes del cuerpo intactas. Y seguro que haciendo planes ya para el año que viene. Joder!!!! que a esto se le pone en coña el nombre de "expedición" y la gente como que se siente con la obligación de poner en riesgo sus vidas. Nada hombre, de allí me parece que os venís todos con, como mínimo, un 5000 en el currículum (cosa que pocos podíais decir), con un experiencia vivida increible y, sobretodo yo pienso que me vendría, con la sensación de que un montón de amigos me han seguido desde la distancia, amigos que con las casi 5000 visitas que tiene este blog, han demostrado que les importais y os quieren. A cada uno los que les correspondan. Así que menos justificaciones y a curraros más fotos en Bariloche que las entradas ya desde Cataluña tienen que ser de las que nos hagan mordernos los dientes de rabia por no haber visto con nuestros ojos esos paisajes!!!. Por cierto bienvenidos a los nuevos usuarios que se han añadido al blog para esta aventura, gente como Josep, que no se quien es, "prim" que se esconde bajo pseudonimo je, je, familiares varios de Manyaquis, Rosana (no se si lo he escrito bien) que tiene unos blogs buenísimos y a los que tenemos que linkar ya, o el propio Jaume, miembro de la expedición que por lo visto en su blog esta hecho un viajero de cuidado!!!, nuestro Jesus Calleja partícular. Bienvenidos a todos estos y a los que no he nombrado!!!
No tinc paraules després de llegir la teva entrada, Xavi! Olé tus huevos y, encara més, el seny que has demostrat, que heu demostrat!
Sou un EQUIP i gràcies a això l'Expedició ha estat un èxit!
Em moro de ganes de parlar face to face i fer-vos una abraçada enorme!
felicitats,
Fango
PER CERT, NOSALTRES TENIM PROGRAMADA LA CURSA PER L'ACONCAGUA i DEMÀ LA FAREM! JA US FAREM LA CRÒNICA! SÓN 6.062 m HORITZONTALS jejeje!
6.962 m
obiously...
Hola a tothom des de l'aeroport de Azeiza (21.28 h. argentina, 00.29 h. catalana)
Estic a punt d'agafar l'avió i tornar cap a Castellar i no em puc estar de dir quatre cosetes.
El que és més clar que l'aigua (encara que aquesta sigui incolora), és que l'éxit de l'expedició ha estat la capacitat de tothom de treballar en equip, de deixar-se de tonteries i saber aplegar i fer un coctel de les motivacions de cadascú. Que compartir tenda, camí, temps d'esforc i de vegades una mica anyorats de tant lluny de casa que erem sense cap problema no és facil.
Les experiencies que hem viscut s'afegeixen al bagatge particular dels cinc, i les viscudes a Aconcagua i Vallecitos són tan importants com les d'un dia de costellada al Tibadabo, si aquesta és en bona companyia.
I la bona companyia no ha estat només la nostra física a Argentina, sinó també la que hem tingut des del primer dia amb el blog, en forma de comentaris, recolzaments i altres ...
Podeu tenir present que si, que els que estavem alla erem nosaltres, pero des del primer a l'últim estaveu amb nosaltres tots aquells que ens heu animat, cadascú a la seva manera; família, parelles, amics, companys, anónims ...
Aquest ha estat el veritable éxit de tot plegat.
Quan la sinceritat i companyonia que hem demostrat tots de forma tant humil (a l'Argentina i a Catalunya), durant aquests dies es vagi escampant mica en mica per aquest tros de roc anomenat Terra, de segur que anira tot una mica millor. Tampoc és tan difícil.
I es que per collir cal sembrar, i si la llavor és bona, bona sera la collita.
Només puc dir que moltes grácies a tothom i que us estimo ben sincerament, encara que estimar no és gota facil.
i com deia de tant en tant al llarg d'aquests dies ...
CADA PASA M'ACOSTA A TU
(al que cadascú vulgui)
Fins dema dia 3 ja a casa.
Salut!!!
Salut!!!
moltes felicitats a tots...aixó és un esport d'equip...s'ha arrivat a dalt i a més tots esteu be!!! aixó s'ha de celebrar!!!
Be molts records a tot i sobretot molts petons a la Mare !!!
Fins aviat!!
Crec que el gran èxit de l´expedició, no es tant sols el cim sino el sac d´experiències que portareu de tornada.
Imagino els moments de riure dins una tenda, el soportar l´olor corporal de mes d´un, els caos amb els avions del viatge d´anada i fins i tot els moments de pendre decisions dificils. Tot això es el que us emporteu i es el que us engrandeix com a persones.
Sou grans, molt grans i des d´aquí us esperem amb ànsia que torneu i seguiu compartint amb tots nosaltes les experiències viscudes, per apendre de vosaltres.
Gaudiu de Bariloche i seguiu enviant noticies vostres..
Per cert, llenço un repte fotogràfic. Recordeu una foto artística on hi sortiem el Marc i Jo ???? Doncs a veure si sou capaços de repetirla estant en remull en un llac de Bariloche..
Vinga va, que no costa tant !!! Pit i collons..
Fins aviat..
Moltes felicitats a tots!!!! Tant pels que he aconseguit el cim com pel que heu estat apunt de fer-ho. De fet, no és més important el participar i viure aquest projecte que no pas el acabar-lo amb la fita marcada? Jo ho tinc ben clar, com la vida mateixa, que no deixa de ser la qualitat del camí que fas i no l'objectiu final (que tots sabem quin és).
Apa nois!!! Molta força i "energia", sobre tot pels que torneu a provar de culminar el cim.
Una abraçada a tots!
Tony S.
Publicar un comentario