Si un poema et fa diferent després de llegir-lo,
val la pena compartir-lo.
Aixó és el que faig avui.
Si el llegiu, veureu la relació que pot arribar a tenir amb l'expedició que ens espera a l'Aconcagua.
Espero que us agradi.
Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Que siguin moltes les matinades que entraràs en un port
que els teus ulls ignoraven;
i vagis a ciutats, per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca. Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia. És preferible que duri molts anys, que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge. Sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca t'hagi enganyat,
savi com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.
Més lluny, heu d'anar més llunydels arbres caiguts,
que ara us empresonen.
I quan els haureu guanyat, tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny, més lluny de l'avui que ara us encadena,
i quan sereu deslliurats, torneu començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny d'avui, que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats, torneu començar noves sendes.
Més lluny, heu d'anar més lluny,
dels arbres caiguts que ara us empresonen.
I quan els haureu guanyat, tingueu ben present, no aturar-vos.
Tingueu ben present, no aturar-vos.
Bon viatge pels guerrers, si al seu poble són fidels.
Que el velam del seu vaixell, afavoreixi el déu dels vents.
I malgrat llur vell combat, l'amor ompli el seu cor generós trobin els camins dels vells anhels, plens d'aventures, plens de coneixences.
I malgrat llur vell combat, tinguin plaer dels cosos més amants.
Omplin xarxes de volguts anhels,plens d'aventures i de coneixences.
