lunes, 20 de octubre de 2008

ITACA, LLUÍS LLACH SOBRE EL POEMA DE KAVAFIS

Si un poema et fa diferent després de llegir-lo,
val la pena compartir-lo.
Aixó és el que faig avui.
Si el llegiu, veureu la relació que pot arribar a tenir amb l'expedició que ens espera a l'Aconcagua.
Espero que us agradi.
Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Que siguin moltes les matinades que entraràs en un port
que els teus ulls ignoraven;
i vagis a ciutats, per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca. Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia. És preferible que duri molts anys, que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge. Sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca t'hagi enganyat,
savi com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.
Més lluny, heu d'anar més llunydels arbres caiguts,
que ara us empresonen.
I quan els haureu guanyat, tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny, més lluny de l'avui que ara us encadena,
i quan sereu deslliurats, torneu començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny d'avui, que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats, torneu començar noves sendes.
Més lluny, heu d'anar més lluny,
dels arbres caiguts que ara us empresonen.
I quan els haureu guanyat, tingueu ben present, no aturar-vos.
Tingueu ben present, no aturar-vos.
Bon viatge pels guerrers, si al seu poble són fidels.
Que el velam del seu vaixell, afavoreixi el déu dels vents.
I malgrat llur vell combat, l'amor ompli el seu cor generós trobin els camins dels vells anhels, plens d'aventures, plens de coneixences.
I malgrat llur vell combat, tinguin plaer dels cosos més amants.
Omplin xarxes de volguts anhels,plens d'aventures i de coneixences.

4 comentarios:

Anna Mañach dijo...

ufffff.. qualsevol no s'insipira amb aquest poema!!
Be, a veure si estic a l'alçada... ejem ejem
Moltes gràcies Sr. Kavafis! Com dius la vida està plena de camins per arribar a Itaca, nosaltres els busquem, amb èxit o equivocant-nos, però sempre hem de mirar endavant, i continuar encara ke s'hagi de suar o plorar de valent.. Cal tenir projectes, somnis, ilusions...
Aniran passant els anys i sempre podrem recordar aquell viatge a l'Argentina, aquell mes ple d'aventura, incerteses, bon humor, companyarisme.. i encara que al final el destí no ens deixi arribar fins dalt, segur que HAURÀ valgut la pena!! I se'ns dibuixarà un somriure a la cara, recordant el camí cap ITACA!
BON VIATGE A TOTS (expedicionaris i seguidors)!!

Cueva, cueva dijo...

Me alegra que hayas colgado este poema, trae muy buenos recuerdos y sobretodo dice verdades muy importantes a tener en cuenta. Me quedo con el tema de la prudencia, por supuesto!! Un abrazo.

EDUNARD dijo...

fa dies que penso en dir quelcom al comentari d'en Carles, i el millor que es pot fer és no dir res per no cagar-la

Anna Mañach dijo...

Ostres... Eduard!!!
Una cosa assenyada que et sento a dir avui!!! Molt be!!!
Muuuuaaassssssssss