jueves, 20 de noviembre de 2008

HEM FET EL CIM!!! CERRO VALLECITOS, 5400 metres

Ja tornem a ser aquí!!!
Amb el cor ple d'alegria després d'haver viscut una experiència alpinística i humana incomparable, us volem explicar el que han sigut aquests dies d'ascensió al Cerro Vallecitos de 5400 metres d'alçada.

XAVI:
Ja som aqui...una altre vegada a Mendoza...no serà l'ultima....
Visto lo visto aquets dies al Cordon del plata, on hem assolit el cim del Cerro Vallecitos, hem pogut sentir tots plegats que la cosa està funcionant, hem rendit tots molt be en alçada. Hem patit molt, ahir van ser mes 12 hores de caminata, pero van ser 12 hores de "disfrute colectivo"...
ANNA:
Quins 5 dies tant emocionants, uns paisatges espectaculars, amb temps variable però sense passar fred, una convivència plena de riatlles i bon ambient, dues nits en un refugi de lujo... i el millor, poder començar a fer muntanya de veritat.. amb el patiment del pes a l'esquena, però a la vegada amb la felicitat que a tots ens omple el fet de poder gaudir d'uns llocs tant aïllats i ferestecs. Hem fet el cim de Vallecitos, un cim preciós, impressionant, amb unes vistes panoràmiques de l'Aconcagua que ens van deixar a tots sense paraules i l'hem fet sense grans problemes, pujant poc a poc i sense accelerar les pulsacions... ha estat molt i molt be i també psicològicament també ens ha ajudat per preparar-nos pel nostre objectiu. Fins el moment estem disfrutant al màxim de cada moment!

EDUARD:
Doncs les sensacions associades a l''ascensió a Vallecitos no les puc comparar amb les que fins avui dia he viscut a la muntanya. L'espai, els companys, l'esfoç, el marc .... recordo que davant de l'esforç de pujar, pensava amb la Marta i els nens i em deia a mi mateix que cada pasa que feia m'acosta més a ells en tots els sentits, i si res vull demanar, és de que sigui capaç de transmetre'ls el meu amor cap a ells i cap aquest espai que ens ha tocat compartir.
JAUME:
Cerro Vallecitos, realment impressionant i en tots els sentits! Un paissatge increïble, un esforç important, una gent inmillorable i sobre tot... unes ganes d'anar més enllà infinites. (curt, però clar).
CARLES:
Que dir davant de tanta immensitat. Immenses muntanyes, immensos paissatges, immensos companys. M'agradaria mostrar-vos la imatge dels meus ulls quant de cop i volta van poder veure a l'horitzó el cim de l'increible Aconcagua i tot l'espectacle que l'envoltava, llavors no caldria que seguís pensant que escriure...
Gràcies a tothom qui sense ser allà, ens ha donat tota la seva força...


Dia 15: arribada a Vallecitos

Dia 16: Aproximació al campament Piedra Grande a 3550 metres

Dia 16 tarda: porteig de material al campament Salto del Agua 4250 metres

Dia 17: campament Salto del Agua, dia de descans, i moltes hores a la tenda, ejem ejem...

Dia 18: dia de descans a 4200 metres. Aclimatació.

Dia 19: atac al cim a les 6:00h

El Portezuelo, a 5200 metres d'alçada i la cresta que ens porta al cim.

Moment màgic, vistes de l'Aconcagua...

Darrer tram de cresta i Jaume ja al cim de Cerro Vallecitos 5400 metres.

Fotos de cim, de tant estret que era, no vem poder fer la foto de l'equip al complert.

Xavi i Carles al cim del Cerro Vallecitos.

I aixó segueix...

Rumb a l'Aconcagua!!!!!

10 comentarios:

Anónimo dijo...

FELICITATS!!!! Estem amb vosaltresi hem gaudit molt amb la visió del reportatge. Els vostres comentaris ens han emocionat i hem partcipat de la vostra alegria.
AMUNT !!!! SALUT!!!
Maria i Josep

Unknown dijo...

Enhorabuena equipazo!! Me alegro de que esteis disfrutando tanto de la aventura, las fotos impresionan, magnificas aunque estoy segura de que se quedan en nada comparadas con las sensaciones y vistas reales que teneis vosotros! Qué gran trabajo ir actualizando. ENDAVANT!!
Rosana.

Litus dijo...

uuuueeeeeee !!!

VISCA, VISCA i VISCA per la gesta aconseguida. De ben segur que molt aviat podreu veure el Cerro Vallecitos desde el Cim de l´Aconcagua.

Impressionants les fotos. Ja en tinc alguna seleccionada pel calendari oficial Drecera 2009.

Gràcies per tots els relats publicats al blog i per fer que tot estem al dia de l´expedició. Realment hi ha la sensació d´estar allà amb vosaltres. Fins i tot, hi ha algú que pateix quan esteu "incomunicats"

Se us troba a faltar !!!

Cueva, cueva dijo...

Enhorabueeennnnnaaaaa!!!! Que buenos somos, je, je, y no tanto por la gesta, que lo es dentro de la humildad de nuestra expedición, y si más por la humanidad al describir lo sentido y lo vivido, y la generosidad al robarle tiempo al cansancio para dedicarnos 4 frases desde la distancia, para tranquilizarnos, para saciar nuestra curiosidad. Las fotos estupendas!!!, sin duda como dice Litus alguna va al Calendario Drecera (je, je, esto ya tiene magnitud de calendario publicitario de compañía aerea o bebida alcoholíca!!!) de cabeza. Se os ve a todos estupendos. Vuestro viaje ya ha sido un éxito, no todos los días se sube a 5400 metros, yo sin ir más lejos hace ya un par de meses que no subo nada parecido, je, je. Un petonas gran familia!!!

albert tiri dijo...

Cada moment qe esteu vivint alla disffruteu lo al maxim qe son de aqellas cosas qe s han de gaudir desde aqui sabeu qe teniu a molta gent qe us dona el soport necessari per tirar cap el cim,si algun cop teniu un bajon penseu qe nosaltres us donarem les forces qe os faci falti per arribar on sigui.AAAAAA al marica del javi(cuidate ese goñipao vale qe alli eso no es broma marica )bueno qe seguirem aqui esperan noticies vosres anims desde el CARMELO

Martí i Berenguer dijo...

Salut!
Be...des de Pardinella estem molt orgollosos !!1 esperem que gaudiu de més estones de companyarisme, i de màgia.
Salut
Martí i Berenguer

Anna Mañach dijo...

Gràcies a tots pel seguiment d'aquestes vacances amb tants de reptes i plenes de motivacions!!
Vull enviar un PETÓ ben GRAN als meus dos angelets, en MARTÍ i en BERENGUER. Gràcies per portar-vos be i menjar molt!! La mama us estima moltíssim i pensa molt amb vosaltres!!
Gràcies a vosaltres la mama pujarà tant amunt com pugui de la muntanya més alta d'aquest país on em trobo!!
Un petó molt i molt gran i molt i molt fort i molt i molt llarg!!!!
LA MAMA

Fango dijo...

Sou uns campions i campiona!
felicitats per la gesta i per portar el Drecera i Cingles a la seva cota màxima en la història de l'entitat ;)
ueeeee!
flipareu amb la festa de benvinguda que us estem organitzant!!! Tremoleu, però no de fred!
un petonàs!

Anónimo dijo...

enhorabona!!! =)
les fotos impressionants! encara que segur que no són res en comparació amb el que heu sentit allà adalt...
és genial poder compartir tot això amb vosaltres.. gràcies! ^^
molta sort... i molta força! encara que segur que poder gaudir de tot això us omple d'energia...
fins a la pròxima! una besada molt graaaaaaan =)

carles... t'estim molt.. :)

Rocio

Anónimo dijo...

HO HAVEU VIST AIXÒ!!!
LA MARE QUE US VA PARÍ!!!
SOU COLLONUTS!!!

Un blog increible fet per vosaltres, que ens feu vibrar, sentir, emocionar, amoinar, gaudir...
amb les vostres paraules i vivencies ens porteu al costat, tanquem els ulls i podem sentir la germanò del grup, l'immensitat de les muntanyes, superar els objectius amb tan bon gust...
es un moment dolç per dormir somiant amb vosaltres...

Tot el que veuen els vostres ulls omplen els cors dels que us estimen.

Demanem desde el Berguedà que lAckoncaguak us estimi com vosaltres l'estimeu a ella.

Molts ànims a tots guapos!!